Algemesí redescrobreix el mestre de la neoavantguarda Francesc Sempere Fernández de Mesa «Messa»
Algemesí es prepara per a les seues grans festes del mes de setembre apostant per la Cultura, la tradició i l’art contemporani, des dels seus dos epicentres del patrimoni: el Museu Valencià de la Festa i el Centre d’Art Contemporani L’ESART. A les portes de celebrar les Festa de la Mare de Déu, reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, Algemesí inaugura dos exposicions dedicades al mestre de la neoavantguarda Francesc Sempere Fernández de Mesa, de nom artístic «Messa» (Albaida, 1915-1996).
Sota el títol “(Re) Descobrir Messa”, Algemesí inaugura este 4 de setembre a les 12 hores dos exposicions: “A Capot”, amb obres donades pel seu fill Quico Sempere al Museu Taurí que aborda la temàtica taurina des del llenguatge de l’avantguarda. Este museu recentment remodelat expressa la tradició cultural de la tauromàquia a Algemesí, que es remunta al segle XVII, i que celebra cada mes de setembre, amb la construcció de la plaça efímera “elevada amb fusta, suor, passió i cordes”, transmesa de generació en generació, incoada com a Bé d’Interés Cultural. A més, el museu incorpora escultures de l’artista d’Algemesí Juan Vilches, que centra gran part de la seua investigació en la figura del bou i que, per primera vegada en la història, ha sigut guanyador simultani dels Concursos dels cartells de la Mare de Déu i de la Setmana de Bous 2024.
D’altra banda, el Centre d’Art Contemporani L’ESART, situat en el Casino Lliberal, s’endinsa en els diferents modes de la transgressió de l’art de Messa, inventor del seu propi gènere artístic “l’art gandul”, que veu la possibilitat de generar art amb qualsevol objecte o residu. “Les gandulades de MESSA”, comissariada per Álex Villar i alumnes de la Universitat de València, tracta de reivindicar l’aportació d’este artista a la contemporaneïtat. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Albaida, el MACVAC de Vilafamés, la família Sempere i altres col·leccions particulars, reconstruïx un tros del seu llegat rupturista que connecta amb l’avantguarda postmoderna des del neodadaisme, l’art objectual i povera des de Barcelona a mitjan dels seixanta. El seu univers íntim, la visió sexualitzada del món, l’exploració pictòrica constructivista, informalista i l’apropiacionisme dels seus apegasants són aspectes tractats en l’exposició. La mostra es completa amb sorprenents escultopintures, assablages, obres de reciclatge i escultures empaperades, que seran objecte del taller “El temps també pinta” i de les visites intergeneracionals que podran concertar-se fins a principis de desembre de 2024.